Charla de Teresa Broseta

Nasqué a València el 1963. De menuda ja era apassionada de la lectura. El seu iaio Vicent Broseta Rosell fou autor, actor i director teatral i el seu pare fou locutor de ràdio. Tota la infantesa de Teresa estigué envoltada de paraules, al Teatre Talia, al cor de la ciutat de València, on treballava el seu avi, escoltava i memoritzava diàlegs, funció rere funció. Tot això creà les condicions de la futura Teresa escriptora. Es llicencià en Pedagogia el 1986 i en Filologia Hispana el 1993. Tot i que les circumstàncies laborals la dugueren a una vida laboral en Hisenda en què encara feineja, sempre ha tingut el cuquet d’escriure i, hi trobà la recompensa quan guanyà el Premi Carmesina per La botiga de Carme» el 2001 que li obrí un espai dins del món literari. A partir d’aquest moment, el guardons s’han anant succeint. I tot i que ha conreat diversos gèneres com la poesia, el teatre i la narrativa i, que ha escrit per a adults, infants i adolescents; la major part de la seua obra va adreçada als infants i adolescents.

Precisament Teresa vingué per parlar amb l’alumnat de 1r i 2n d’ESO del Cayetano Sempere de la seua obra «L’escarabat de Khalili» amb la intenció de transmetre’ns la seua «passió» per Egipte, com la protagonista del relat, la Núria, trafegà pel Caire i hi descobrí els seus encants i la seua riquesa. Egipte és bressol de la humanitat, allí la ciència i l’art floriren esplendorosament, la religió amb el seu culte a la mort, les innovacions d’estructures socials, econòmiques i polítiques avançades; aquest redescobriment es barreja amb l’Egipte actual amb una societat abassegadorament musulmana, complexa, endarrerida econòmicament, corrupta perquè hi continua el saqueig del seu patrimoni artísticocultural que ja iniciaren les potències colonitzadores. I enmig d’aquesta trama policial que finalment permetrà recuperar l’«escarabat» de l’espoli mafiós, hi ha l’amistat dels joves procedents de cultures tan diferents, però que ni l’obstacle de parlar llengües tan estranyes és obstacle perquè s’hi entenguen i se’n facen amics. És també una història de «compassió», de la mirada de l’altre a pesar que siga més pobre que una rata, de l’amor entre gent de mons tan diferents, la relació del pare de Núria i la mare de Badru i, hi ha el món de les dones que hi viuen en mons paral·lels als dels homes...

Miquel Amorós Díez, 05/05/2017