«La
Carlota»
Gemma Lienas i Massot filla de pare català i mare francesa nasqué a Barcelona el 1951. Poliglota per l’entorn familiar, la seua àvia era aragonesa, i social; residí als anys noranta a Nova York; posteriorment a Estrasburg i; ara viu a Barcelona. És mare de dos fills David i Lara que li han donat sis néts, pels qui sent una forta passió d’àvia. Estudià Filosofia i Lletres, Psicologia... Fou professora de llengua i literatura, professora de Postgrau de Tècniques Editorials a la UAB. Treballà i fou directora d’editorials com Santillana, Cruïlla-SM i Alfaguara. Col·labora amb emissores de ràdio com Catalunya Ràdio, Com Ràdio, La Ser...; és, també, columnista de premsa d’El Periódico de Catalunya, El País... Al començament del segle actual s’implica amb «Grups que treballen amb la igualtat de les dones» a Barcelona; la seua implicació en defensa de la igualtat de la dona, la consolida com una feminista destacada i féu que «El Consell de Dones del Municipi de Madrid» li atorgara al conjunt de la seua obra el I Premi «Participant creem espais d’igualtat» el 2008.La
seua obra i els premis rebuts són molt extensos, però el motiu de
la seua visita al Cayetano Sempere per parlar-hi d’ella i la seua
obra, ha sigut gràcies a les peripècies del seu personatge i altre
«jo» anomenat «Carlota». Ja rebé una menció d’honor pel seu
llibre «Així és la vida, Carlota», 1990, per part de
International of Books for Youth. «El
diari lila de la Carlota», llibre de lectura de l’alumnat de 3r
d’ESO, rebé la «Menció d’Honor de la UNESCO 2003». I
l’alumnat de 1r d’ESO havien llegit «Ets galàctica, Carlota».
I què té «Carlota» i els seus llibres? Gemma Lienas i Massot ha
aconseguit, mitjançant la Carlota amb el seu humor, amb el seu
llenguatge planer, directe, juvenil...que connecte amb els
adolescents i lectors i lectores de totes les edats perquè siguen
conscients de les discriminacions i desigualtats que pateixen
diàriament i en tots els espais, tant públics com privats, les
dones de totes les edats. En el fons Gemma vol denunciar subtilment
la discriminació social de les dones perquè tots en siguem
conscients de la injustícia, anacronia i estupidesa. I en la mirada
apassionada dels seus ulls encuriosits i tan petits descobríem
perquè Gemma Lienas alterà tot el seu pla de treball per recórrer
tant de quilòmetres i visitar-nos, a nosaltres que vivim tan al Sud,
potser volia descobrir alguna cosa? Com quan de jove s’apassionà
pel «Tirant lo Blanc».
Miquel
Amorós i Díez 28/04/2017
No hay comentarios:
Publicar un comentario